Les seves primeres experiències en fotografia sorgeixen de la recerca de la rica biblioteca familiar, vinculada al món de la cultura i l'art a través de l'arqueologia, el naturalisme, l'excursionisme científic, l'antropologia i les belles arts.

Els seus estudis de la imatge s'inicien en la macrofotografia botànica, i aviat (1956) imparteix les seves primeres xerrades i tallers tècnics de formació en l'Agrupació Fotogràfica Catalunya de Reus.

El 1960, i de la mà d'amistats a Bèlgica i Suïssa, descobreix el món de la fotografia a través del catàleg de la gran exposició "La Família de l’Home", organitzada per Edward Steichen, establint contactes inspiradors amb personalitats de l'època, com Lucien Clergue.

En 1961 crea el ”grup jove de fotògrafs“ entorn de les seves xerrades sobre la tècnica i la història de la fotografia, que més endavant es convertirien en membres de l'Agrupació Fotogràfica Reus.

Durant 1967 estableix llaços amb intel·lectuals i historiadors en el marc de la UNESCO a París, aportant estudis i documentació malgrat les dificultats i a la censura de l'època.

En 1972 crea el primer gran curs realitzat a Espanya de formació i pràctica de la història de la fotografia, i fins a 2019 continua dedicant-se a l'edició de cursos especialitzats des de les tècniques de laboratori fins als corrents avantguardistes, incidint especialment en la fotografia històrica i les tècniques antigues com l'Ambrotip o el Col·lodió humit, fins a aconseguir més de 800 edicions.

Pioners com Pedro Olaya, José Gago, Miguel Angel Pérez i estudiosos artistes com Pierre Brochet, Jean Dieuzaide, Eric Renner i Quinn Jacobson li acompanyen durant aquesta etapa creativa i de recerca, que culmina en un gran nombre d'exposicions i esdeveniments com el festival “Revela't”, l'Ateneu Santa Lucia o el London Analogue Festival.

En 1979 crea l'Arxiu Històric de l'Agrupació Fotogràfica Reus amb la finalitat de preservar el patrimoni de la imatge, en un laboriós treball de recerca i recuperació de més de mil arxius familiars.

Entre 1990 i 2005, fruit de l'acord entre Caixa Tarragona i l'Ajuntament de Reus, investiga, realitza i presenta personalment més de 300 exposicions establint un fons de més de 60.000 obres reproduïdes segons els mètodes tradicionals de conservació.

Se'l va considerar un dels fotògrafs d'Espanya més guardonats en concursos, distingit amb més de mil premis d'importància durant els anys 1960/80 i 2005/2021. En salons internacionals aconsegueix més de 200 grans premis, entre els quals 53 medalles d'or i 89 de plata.

Distingit notablement en diverses ocasions en l'antiga URSS, com en l'Exposició Internacional de Fotografia de Moscou en 1978, o en les dues convocatòries del Premi Internacional Pravda, en 1979 i 1981, durant les quals va forjar la seva amistat amb Dmitri Baltermants, ”l'ull de Rússia“, i membre de l'agència Magnum.

Impulsor de treballs conjunts que van aconseguir col·lectivament guardons en 14 grans premis i medalles d'or de gran importància internacional, especialment a Centreeuropa i als Països Bàltics.

A mitjan anys 70, en el marc de la Fédération Internationale de l'Art Photographique, va confeccionar 7 exposicions consistents en més de 500 obres en gran format destinades a la seva exhibició i arxiu en diversos centres culturals i museus de la República Argentina, República Dominicana, Cuba, Mèxic, Itàlia i Anglaterra.

Ha realitzat més de 50 exposicions personals a Europa i col·laborat en mostres col·lectives circulants a França, Bèlgica, Dinamarca, Itàlia, Portugal, Ucraïna, Anglaterra, Romania, Txecoslovàquia, Polònia, Iugoslàvia, Estònia, Letònia, Lituània, i Bielorússia que més tard van ser també exhibides en diverses capitals espanyoles.

Ha realitzat més de 90 exposicions personals itinerants en més de 300 centres i museus d'Espanya, i participat en 65 mostres col·lectives d'importància.

Ha participat com a jurat en més de 100 salons internacionals de fotografia, i ha col·laborat en diverses revistes i anuaris fotogràfics. La seva obra ha estat present en l'edició de més de 300 llibres.

En els seus prop de 50 anys d'evolució fotogràfica, el seu treball ha transcorregut entre la fascinació per la captació de la imatge de la naturalesa, l'etnografia, l'experimentació dels processos pigmentaris i primigenis, la cerca de les formes de bellesa del retrat, l'assaig pròxim al trigo-pictorialisme i l'aproximació idealista i tècnica als corrents de la “Nova objectivitat“ del Dr. Otto Steinert.

En temps més presents, la seva fascinació per la “fotografia pobra“ li ha portat a experimentar amb la fotografia estenopeica artesanal.

Aconsellat pel seu pare Joan Ribas, als seus més de 80 anys, sobre el que ell va considerar la “Antropologia de la imatge” i la necessitat de la recuperació de les imatges de llocs i espais en risc de desaparició, impulsa un treball col·lectiu de recuperació que culminaria en 33 portafolis en edicions anuals on s'examina en imatges el testimoniatge de masies abandonades, tradicions folklòriques ancestrals, la transhumància, la naturalesa, el món rural, els poblats en ruïnes o abandonats, el modernisme arquitectònic, monestirs i ermites abandonades, els treballs agrícoles i els pagesos, els rius, les velles botigues i comerços de gènere i una infinitat d'altres paisatges oblidats.

L'obra de Josep Maria Ribas i Prous és present en 96 museus, centres d'art, col·leccions i fons privats com el Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, la Reial Acadèmia de les Belles arts de Sant Ferran a Madrid o el Photomuseum a Zarautz.

D'entre els seus títols com a Membre d'Honor per les seves col·laboracions a favor de la cultura fotogràfica, es destaquen:

• 1976 - Medalla de Plata al Mérito Municipal - Ayuntamiento de Reus
• 1985 - Primer títol atorgat en España “Maestro de la Fédération Internationale de l’Art Photographique” - FIAP (MFIAP)
• 1991 - “Excelencia por servicios prestados” - FIAP (ESFIAP)
• 1992 - “Premio Nacional de Fotografía” - Confederació Espanyola de Fotografia
• 1995 - Membre d'Honor - Federació Catalana de Fotografia

D'entre les seves participacions com a membre assessor, es destaquen:

• Societat per a la Història de la Fotografia Espanyola - Dr. Miguel Ángel Yáñez Polo - Sevilla
• Membre del Consell Assessor del Museu Nacional d'Art de Catalunya - MNAC - Barcelona
• Membre del Consell Assessor del Museu Centre de la Imatge Mas Iglesias - CIMIR - Reus

La seva obra ha estat present en la col·laboració i edició de més de 300 llibres, destacant:

• 1995 - “Els nostres fotògrafs, I” - Els pioners - Ajuntament de Reus
• 1996 - “Las fuentes de la memoria III, fotografía y sociedad en la España del siglo XXI” - Publio Lopez Mondéjar - Lunwerg
• 2002 - “Diccionario Espasa - Fotografía“
• 2003 - “Historia de la fotografía en España“ - Publio Lopez Mondéjar - Lunwerg)
• 2005 - “Fotografías de la memoria, el siglo XX en imágenes" - Fundació Caixa Tarragona
• 2006 - “Diccionario de los fotógrafos Españoles” - La fàbrica - Madrid
• 2011 - “1000 Imatges de la història de Reus” - Ajuntament de Reus
• 2012 - “La voz de la imagen“ - Publio Lopez Mondéjar
• 2012 - “Maestros de la Fotografía“ - Subdirecció General de Promoció de les Belles arts

Fascinat pel reportatge humà, admirador dels grans autors contemporanis com Cristina García Rodero i els artistes revolucionaris de la fotografia social com Dorothea Lange, inicia els seus estudis gràcies a les activitats de la “Agrupació Fotogràfica Reus”, participant i col·laborant a través del llarg recorregut de cursos i tallers impartits entre 1970 i 2005. El seu exigent trajectòria artística transcorre a través d'una gran varietat de treballs de camp que abasten des de la recerca i observació de les més humils vessants del fet artesà i costumista, la tradició popular, els festejos, romiatges i peregrinacions fins als estudis de l'estètica natural i la seva vinculació arquitectònica.

Són eloqüents els seus assajos fotogràfics sobre l'hàbitat del Delta de l'Ebre entrevistant pescadors, xerrant amb humils recol·lectors de crancs al costat de les seves barques artesanes, extraient vivències i impressions, participant en les trobades tradicionals i festejos, per exemple, en la zona de l'“encanyissada” durant el transcurs de la collita de l'arròs “a l'antiga”.

Herrera va néixer a Batea, a la comarca de la Terra Alta, famosa pels seus generosos i preuats vins. Per allí transcorre el “Camí de l'Ebre”, el recorregut del qual arriba fins al “Camí de Santiago”, i on un dels seus importants treballs de reportatge va constituir l'edició d'un portafolis sobre paisatges característics de l'Ebre, “Passeig per l'Ebre”, al costat de comentaris de l'historiador Dr. Pere Anguera, editat en 1995.

Són vitals els seus reportatges sobre la transició democràtica a Espanya realitzats majoritàriament a la Barcelona entre 1977 i 1979, en els quals reflecteix la convivència, alegria i solidaritat en el marc memorable dels esdeveniments.

Participa en la cerimònia anual del Divendres Sant, immortalitzant entre els seus treballs, per exemple, la celebració d'un tradicional “Via Crucis” a La Selva del Camp que transcorre al llarg de delicades senderes de muntanyes i aconseguint el cim d'un Calvari, on un sacerdot procedeix al seu sermó. Aquests reportatges, ja promoguts des dels anys 50 per fotògrafs pioners, sempre han estat d'obligada participació pels reporters de la generació d'Herrera. Finalitzant l'esdeveniment, i sempre en algun petit restaurant, Herrera i els seus companys disfruten de l'obligat, auster i tradicional menú de quaresma: unes sardines salades fregides amb mongetes i alls. D'aquests reportatges ha sorgit un veritable riu de premis de gran importància en salons tant espanyols com internacionals.

Destaca el seu treball en l'àmbit etnogràfic, íntimament vinculat a la seva fascinació per la naturalesa i el paisatge. Alguns dels seus treballs en aquesta temàtica, com “Montsant, muntanyes de Prada de Conflent i Serra la Plena” van formar part d'una gran mostra itinerant del col·lectiu, sota el títol “Allà dalt és Siurana”, distingida pel seu especial context històric, que enllaça sentimentalment la història de les transmigracions d'Occitans a Catalunya després de la contesa contra els Càtars en els Segles XII-XIV.

Durant el transcurs de diverses incursions anuals a la veïna comarca del Maestrat, a Castelló, Herrera inicia una sèrie de treballs descriptius entorn als rituals religiosos en forma de peregrinacions, d'entre els quals es destaquen “Els pelegrins de les Useres“, un romiatge tradicional del segle XIV amb un recorregut de 35 km fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat a la part alta d'una muntanya. Els pelegrins, 13 homes de la localitat, resen per l'aigua, la collita, i contra la pesta. El silenci regna en la peregrinació, tan sols interromput per cants d'antigues composicions medievals. Un treball aconseguit, moltes vegades, passant la nit al costat d'ells, captant litúrgies i vivències, i del qual es va realitzar una gran mostra fotogràfica a Reus, inaugurada el 1997 en l'Arxiu Històric Municipal, i circulant per diverses poblacions.

Bona part de la seva obra més significativa ha versat sobre temàtiques populars com ara l'artesania sobre el ferro forjat, la ceràmica vidriada o l'arquitectura, com els antics “Cellers“ de les cooperatives, descrits com “Les Catedrals del Vi“ per la seva majestuositat i bellesa. També sobre l'arqueologia industrial i sobre el modernisme arquitectònic, i especialment sobre l'obra d'Antoni Gaudí i els seus festejos al transcurs de l'any internacional Gaudí en 2002.

Ha obtingut més d'un centenar d'importants primers Premis en certàmens fotogràfics espanyols, destacant dos Premis Ciutat de Reus, Medalla Gaudí, en 1987 i 1996, i així mateix acreditar el Premi Beca Ciutat de Reus en 1996, atorgat amb la finalitat de prosseguir amb els seus estudis sobre temàtiques entorn a la naturalesa. Guardonat amb el X Premi Nacional “Salamanca de Fotografia Agrícola i Ramadera“, atorgat per l'Excma. Diputació de Salamanca en 1998. Va ser també mereixedor del “Premio Fuente-Obejuna” sobre temàtica de la Setmana Santa en 1999, i molt especialment del gran Premi sobre l'Obra d'Antoni Gaudí, convocat a Barcelona en 2002.

Va ser guanyador de Medalla d'Or col·lectiva en les següents trobades Internacionals:

• 1982 i 1987 - International Photo Club Exhibition Photographic Art - Riga, Letònia
• 1988 - Grand Prix International Salon - Vsetin, Txecoslovàquia
• 1989 - International Exhibition “Fotosalon Uzvara” - Uzvara, Letònia

Ha participat en més d'un centenar d'exposicions fotogràfiques circulants, destacant:

• 1994 - “Natura“ - Museu d'Art i Història de Reus, distingida pel Certamen de la “Primavera Fotogràfica a Catalunya”
• 1997 - “Llorenç Herrera / Naturalesa“ - Museu Provincial de Lugo
• 1998 - “Imatges de la meva gent“ - Museu d'Art i Història de Reus, distingida amb l'acreditació del Certamen “Primavera Fotogràfica a Catalunya“
• 1999 - “De l'Ebre a la mar“ - Fundació Caixa Tarragona, col·lectiva, circulant per Catalunya
• 1999 - “Gaudí, un reusense universal“ - Agrupació Fotogràfica Reus, i edició de llibre-portafolis anual
• 2001 - “Setmana Santa a la Selva del Camp“ - Exposició en la Galeria de la Capella de Sant Pau
• 2002 - “Gaudí, una reinterpretació fotogràfica“ - Centro Cultural Gran Via - Logronyo
• 2003 - “Paisatges de Montsant, Prada de Conflent i Serra la Llena - Museu d'Art i Història de Reus
• 2009 - “L'institut Pedro Mata (de nou lluirà)“ - Exposició en la Galeria de la Seu de l'Agrupació Fotogràfica Reus, i edició de llibre-portafolis anual
• 2010 - “Exposició homenatge a Ramón Roig“ - Abadia de Siurana, col·lectiva
• 2010 - Gaudí Centre de Reus - Instal·lació permanent de fotografia original de Llorenç Herrera, sobre paral·lelisme entre l'obra de Gaudí i elements de la naturalesa
• 2013 - “USA tintypes & ferrotypes 1856/1888“ - Mostra de la col·lecció particular de Llorenç Herrera, Certamen “REVELA’T“ - Vilassar de Dalt, Barcelona
• 2015 - “Ferrotips 1856/1880 / Època de l'oest americà / Homenatge a Quinn Jacobson“ - Exposició de ferrotips originals de la seva col·lecció particular - Museu Central de Reus

Quant a col·laboració en exposicions internacionals, ha participat en:

• 1989 - Galeria AGFA / Exposició fotogràfica permanent - Buenos Aires, mostra col·lectiva de l'Agrupació Fotogràfica Reus
• 1990 - La Casa del Teatre “SALA PAUL GUIDICELLI“ - Santo Domingo, República Dominicana, col·lectiu Agrupació Fotogràfica Reus
• 2010 - Exposició personal sobre treballs de naturalesa - Llorenç Herrera - “Diàlegs amb orient“ - Institut Cervantes de Damasc / Institut Ramón Llull (Programa Aliança de Civilitzacions) - Mustafa Ali Gallery-Art Foundation - Ministerio de Cultura Sirià - Damasc, Síria