Els meus principis en fotografia van tractar sobre temes intranscendents, especialment sobre coses que tothom coneixia, però a qui ningú hi prestava atenció. En contemplar aquests modestos reportatges en zona rural, m'emociona el record d'aquests llargs trajectes, al costat de vells companys d'afició que avui ja no viuen. Amb ells, descobrim la humilitat i bellesa de la fotografia en blanc i negre. (un gran autor deia que l'obra en color descrivia tan sols el vestit de les persones, però que el blanc i negre feia visible la seva ànima) … amb els nostres treballs aconseguim inundar a tota Europa, i bona part del món, d'imatges sobre aquesta visió sentimental d'itineraris de religiositat popular transcorreguts enmig de boscos d'oliveres. Als meus vuitanta anys, i després de lluitar en massa trinxeres, i tractant diversos temes artístics, tant en docència, com en l'experimentació de la tècnica, la plàstica i la bellesa, sento enyorança de tornar novament a la memòria del reportatge …

Josep Maria Ribas i Prous

Dels camins recorreguts n'he extret tantes imatges... sempre pròximes a la meva terra, la meva gent i els meus amics. Allò que existeix entre el folklore i la intimitat, entre la naturalesa i l'arquitectura, o entre l'humà i el misticisme és el que sovint acompanya la meva inspiració. Sento íntegre el treball pausat, acurat i artesà de la fotografia química, inspirada espontàniament però assossegada, madurada al laboratori. Un viatge des de la troballa estètica fins als halurs del paper que recorro una vegada i una altra, de vegades exhaust però mai exhaurit. Del treball de tants anys diré que no és més que passional i vital, que no és poc. I d'aquestes imatges diré que si no ha estat en l'entusiasme de la cerca que les he trobat, haurà estat en la calma del viatge que em van trobar elles a mi.

Llorenç Herrera Altés